Certificat Waiver en les exportacions a l’Àfrica

El comerç internacional amb l’Àfrica ha experimentat un creixement constant durant les darreres dècades, impulsat pel desenvolupament econòmic de la regió i l’increment de les importacions de béns de consum, maquinària, vehicles i matèries primeres.

Tanmateix, exportar a aquest continent implica complir certs requisits documentals que difereixen dels d’altres zones del món. Un dels més importants és el CertificatWaiver, també conegut com a ECTN (Electronic Cargo Tracking Note) o CTN (Cargo Tracking Note), que s’ha convertit en un tràmit indispensable per al transport marítim cap a nombrosos països africans.

A continuació, analitzarem amb detall què és aquest certificat, en què consisteix, quina és la seva finalitat, quines conseqüències té no presentar-lo, com es tramita i en quins països és obligatori.

Què és el Certificat Waiver i per què és necessari?

El certificat Waiver és un document electrònic de control duaner que recopila informació detallada sobre una exportació marítima abans de l’arribada de la mercaderia al port de destinació. El seu nom i format poden variar en funció del país. En alguns s’anomena BESC, BSC, BIETC, FERI o CNCA, però tots compleixen la mateixa funció: oferir a les autoritats duaneres dades anticipades de l’operació de transport.

Es va implantar per primera vegada a Angola durant els anys noranta i, amb el temps, més de 20 països africans han adoptat aquesta mesura. En molts casos, el Waiver s’ha convertit en un requisit legal sense el qual la mercaderia no pot ser descarregada ni despatxada al país importador.

En què consisteix aquest certificat?

El Waiver no és simplement un formulari, sinó un registre electrònic detallat de cada operació marítima.

Inclou dades com ara:

Informació completa de l’exportador i de l’importador.
Tipus de transport: contenidor complet (FCL), grupatge (LCL), càrrega a granel, vehicles (Ro-Ro), etc.
Descripció de la mercaderia i el seu valor comercial.
Detalls del vaixell: nom, número de viatge i escales previstes.
Ports de càrrega i de descàrrega.
Còpia del coneixement d’embarcament (Bill of Lading).
Costos del noli marítim i recàrrecs associats.

Tota aquesta informació s’ha d’enviar electrònicament a l’autoritat competent del país de destinació abans que el vaixell arribi al port.

Finalidad del Waiver en el comercio internacional

La finalitat principal del Waiver és controlar i supervisar el flux de mercaderies que arriben als països africans per via marítima. Entre els seus objectius destaquen:

Traçabilitat de la càrrega: Permet a les duanes conèixer amb antelació quina mercaderia arribarà, en quin vaixell i en quines condicions.
Lluita contra el frau: Evita subdeclaracions de valor, contraban o intents d’evasió d’impostos.
Seguretat duanera: Les autoritats poden realitzar verificacions prèvies i detectar riscos abans de l’arribada de la càrrega.
Protecció de les navilieres nacionals: En alguns països s’exigeix per garantir que part del transport es realitza amb companyies locals.
Agilitació de tràmits: Disposar de la informació anticipada accelera els processos de descàrrega i despatx en destinació.

En definitiva, es tracta d’una eina que aporta transparència i eficiència a la cadena logística.

Conseqüències de no presentar el Waiver

Exportar a un país que exigeix el Waiver sense haver-lo tramitat pot generar greus inconvenients. Entre les conseqüències més habituals es troben:

Retenció de la mercaderia al port fins que se’n regularitzi la situació.
Multes i sancions econòmiques, que en alguns casos poden superar els milers de dòlars.
Demores en el lliurament, fet que afecta la relació comercial amb el client final.
Costos addicionals d’emmagatzematge i demores portuàries.
En els casos més extrems, la càrrega pot ser retornada al país d’origen o confiscada per les autoritats.

Per tot això, es considera un document crític i la seva absència pot comprometre tota l’operació d’exportació.

Com es tramita el Waiver?

El tràmit del Waiver sol realitzar-se a través d’un transitar, un agent de duanes o una empresa especialitzada, tot i que en alguns casos el pot gestionar directament l’exportador o l’importador.

Documentació necessària per sol·licitar-lo solen requerir-se:

Còpia del Bill of Lading.
Factura comercial.
Factura del noli marítim.
Llista d’embalatge.
En ocasions, certificats específics segons la naturalesa de la càrrega.

Terminis d’emissió
El Waiver s’ha de tramitar abans de la sortida del vaixell del port d’origen o, com a màxim, abans de la seva arribada a destinació. Si se sol·licita fora de termini, alguns països no l’accepten i la mercaderia queda bloquejada.

Costos associats
Les taxes varien segons el país, el volum de la càrrega i el tipus d’operació. Normalment inclouen un cost de transmissió i un cost per contenidor o per document emès.

Qui és responsable de gestionar-lo?

La responsabilitat de tramitar el Waiver pot recaure en l’exportador o en l’importador, depenent del que s’hagi pactat en els Incoterms de l’operació.

En exportacions FOB o CFR, sol ser l’importador qui el sol·licita.
En operacions CIF o DAP, generalment és l’exportador qui el gestiona a través del seu transitar.

Atès que cada país té normatives diferents, és recomanable confirmar prèviament qui assumirà aquesta obligació per evitar confusions i retards.

Països africans que exigeixen el Waiver

Més de 20 països africans requereixen aquest certificat. Entre aquests s’hi inclouen:

Àfrica Occidental: Senegal, Ghana, Costa d’Ivori, Nigèria, Benín, Togo, Guinea, Mali, Níger, Sierra Leone, Libèria, Guinea Bissau.
Àfrica Central: Camerun, República del Congo (Pointe-Noire), República Democràtica del Congo (Matadi), Gabon, República Centreafricana, Txad.
Àfrica Oriental i del Nord: Sudan del Sud, Somàlia, Djibouti, Egipte (amb sistema ACID), Tanzània, Kènia, Uganda, Líbia, Madagascar, Burundi.
Altres països: Angola, Guinea Equatorial, Gàmbia.

És important tenir en compte que aquesta llista pot actualitzar-se en funció de les decisions de cada govern. Per aquest motiu, sempre es recomana verificar la normativa vigent abans de cada exportació.

Recomanacions per a exportadors

Per a les empreses que inicien operacions amb l’Àfrica, la gestió del Waiver pot semblar complexa. Algunes recomanacions clau són:

Planificar amb antelació: iniciar el tràmit en paral·lel a la preparació de l’embarcament.
Comptar amb un transitar de confiança que conegui els requisits específics de cada país.
Verificar els Incoterms acordats amb el client per definir qui és responsable del certificat.
Mantenir-se actualitzat respecte a les normatives, ja que alguns països canvien les condicions periòdicament.
Evitar improvisacions: tramitar el Waiver a última hora sol generar costos addicionals.

Conclusión

El Waiver és molt més que un simple tràmit administratiu: és un instrument de control i traçabilitat imprescindible per al comerç marítim amb l’Àfrica. Permet a les autoritats duaneres rebre informació prèvia, garanteix la legalitat de les operacions i protegeix l’economia local.

No disposar d’aquest document pot derivar en sancions, bloquejos i sobrecostos que comprometen la viabilitat d’una exportació. Per això, qualsevol empresa que vulgui obrir o consolidar mercats a l’Àfrica ha d’integrar la gestió del Waiver en la seva estratègia logística i confiar en professionals especialitzats que assegurin el compliment d’aquest requisit.

En definitiva, el Waiver és una peça clau en l’engranatge del comerç internacional amb l’Àfrica, i la seva correcta tramitació és sinònim de seguretat, eficiència i èxit en les operacions.

Pregunta’ns

el que vulguis

Els nostres experts en logística del transport estan disponibles per ajudar-te. Contacta amb nosaltres i trobarem la solució que necessites.

Contactan's